VIDAS ANÓNIMAS. CAP. 4: MIKI ESPINOSA

Al VIDAS ANÓNIMAS d’avui, entrevistem a un jove exemplar, per la seva fidelitat als colors groc-i-negres, per la seva qualitat futbolística i pel respecte i estima que s’ha fet guanyar. Ens referim al jugador de l’Amater “B”, MIKI ESPINOSA.

– Hola, Miki.
+Bones, Javi.

– Tota una vida lligada al club, un exemple de fidelitat passant per totes les categories fins ara, que ja ets Amater de segon any. Conta’ns, com vas començar a jugar?
+ Recordo com el meu pare em va portar al camp de futbol del club, quan encara era de terra, ja que uns amics meus estaven entrenant. Jo, que hauria de tenir uns 5 anys, no estava molt interessat en el futbol però alguna cosa em va captivar que li vaig dir al meu pare que volia provar. I fins ara!

– Algun partit o moment de la teva etapa de futbol base que recordis amb estima?
+ Moments inoblidables n’hi ha tants que no els podria enumerar. Per dir algun, el torneig de Costa Daurada Cup en el que vam participar amb el Cadet on vam arribar a la final.

– Amb alguns companys fa moltes temporades que comparteixes vestidor. Quin és el secret per gaudir any rere any d’aquest ambient i renovar la lluita vestit de groc-i-negre?
+ No crec que hi existeixi cap secret, penso més que és una combinació de factors que ens ajuden a gaudir del futbol d’una manera especial. Entrenadors dedicats que ens han incidit en l’importància dels valors i del treball en equip per sobre dels resultats, un grup de pares molt unit i la nostra voluntat de voler millorar com a grup, entre d’altres.

– La teva família, tant el teu pare com la teva mare, són persones molt lligades al club, és estrany no veure’ls als partits. Com viviu aquest sentiment pardinyenc des de la família?
+ El meu pare ja va jugar al Pardinyes, en els seus temps, i la meva mare és més aficionada al futbol que jo, així que la formula per sentir-se pardinyenc estava feta!

– En gairebé totes les temporades que portes jugades, has sigut capità de la generació del 99 en les diferents categories per les que heu passat. Què suposa per tu portar el braçalet?
+ Per mi és un honor que els meus companys m’han donat. Penso que ser capità implica ser el jugador “guia” de l’equip, aquell que és un mirall de com és l’equip, a quin futbol vol jugar i quin és el seu nivell de dedicació. Jo només ho intento fer el millor del que sóc capaç en qualsevol moment.

– Ara jugues a l’Amater “B”, quines perspectives creus que té aquest equip?
+ Tinc unes expectatives molt altes. Opino que disposem de totes aquelles eines per assolir l’èxit: bona química entre els companys, una idea de joc clara i, el més important, gaudim del futbol com ningú. Tot dependrà del sacrifici i l’esforç que hi posem.

– I aquest any t’has estrenat com a entrenador al Pardinyes dirigint l’Aleví “A”. Quines són les teves impressions? Tens ambició per entrenar altres equips del club?
+ L’Aleví “A” és un grup de jugadors molt interessant de cara al futur del club. Viuen els colors del Pardinyes i, tot i que els resultats no ens han acompanyat, tenen un gran potencial que em fan crear grans expectatives del que poden arribar a ser com a jugadors individuals i com a grup. Jo, personalment, disfruto molt com a entrenador i m’encantaria en un futur continuar en l’equip formatiu pardinyenc, pot ser fer el salt al futbol 11… Aquest any només em dedico a apendre del gran mestre que és Lluis Pedescoll.

– Quan no portes les botes de futbol, què fas durant el teu dia a dia?
+ Actualment sóc estudiant del grau en Història de la Universitat de Lleida.

– A part del futbol, quins són els teus hobbies?
+ Sempre m’ha encantat provar esports diferents del futbol. També llegeixo molt i sóc aficionat als videojocs.

– De quin equip ets?
+ Del Real Madrid, per part de pare!

– La teva película o sèrie preferida?
+ Interstellar.

– Una cançó o un grup de música que ens puguis recomanar?
+ Imagine Dragons o Estopa.

– Una lectura?
+ El nombre del viento.

– Quin és el teu plat preferit?
+ Sopa, croquetes o San Jacobos, no puc elegir.

– Un lloc inoblidable que ens puguis recomanar per visitar? I un altre lloc al qual vulguis anar-hi?
+ Un lloc inoblidable del meu últim viatge: Kyoto. Un lloc al qual vulgui anar-hi: Mallorca.

– Quines tres coses t’emportaries a una illa deserta?
+ Un encenedor, un ganivet i una pilota de futbol.

– Completa la frase: Si el Pardinyes no existís…
+ …No seria jo!

– I per últim, quin panorama preveus quan s’acabi aquest confinament? Et fa por aquesta pandèmia?
+ Probablement tots siguem més conscients de la importància de la sanitat pública. Ara bé, jo encara intento assumir-ho tot, ho trobo massa surrealista tot el que està passant.