VIDAS ANÓNIMAS. CAP. 5: MAGDA FRANQUESA

VIDAS ANÓNIMAS: Reprenem la nostra secció d’entrevistes a la gent més important i estimada del nostre club, i avui és el moment d’entrar al bar del Pardinyes, no per fer un café o una cervesa, sinó per coneixer més a fons a la MAGDA FRANQUESA.

– Hola, Magda.
+ Hola, Javi.

– Ja fa anys que estàs al Pardinyes i, a més de donar-nos de menjar i beure, sempre has estat recolzant els equips del club. Conta’ns, com vas arribar al bar del Pardinyes?
+ Sí, ara fa vuit anys que estic al bar del Pardinyes. Em vaig enterar per uns amics que anaven al Pardinyes i llavors vaig fer un currículum i li vaig entregar al secretari i…. bé, des de llavors que estic al al club!

– Molts jugadors i jugadores han gaudit del bar i de la teva amistat durant molts anys. Quan vas començar a comprendre que el bar del Pardinyes representava quelcom més que un negoci?
+ Vaig veure que era més que un negoci quan vaig començar a conèixer els jugadors i les jugadores, especialment a les jugadores que en el seu dia jugaven al Femení i que vam tindre molta molta amistat, i les quals, moltes d’elles encara són al Pardinyes encara que moltes altres que ja han marxat.

– Alguns moments d’aquests anys viscuts al bar que recordis amb estima?
+ Bueno, tinc molts records en general, de tots… del nostre primer president, Rubén Tolsà, i també del nostre actual, el Carlitos, perquè per mi sempre serà el Carlitos. I després sobretot, del nostre especial coordinador, que va fer molt per mi quan vam arribar al Pardinyes fent que la gent vingués a sopar al bar tots els divendres per la nit; van ser moments molt emotius els viscuts i sempre tinc un gran record per ell. Per això i més, el Javi Rubio sempre serà una persona molt estimada per mi.

– Des del bar has sigut testimoni directe de tots els èxits i decepcions dels nostres equips, i malgrat no ser entrenadora, tants anys amb nosaltres t’han fet entendre cada dia una mica més de futbol. Ha canviat la teva percepció del futbol en aquests anys?
+ Bueno, com jo abans havia estat treballant sempre a l’hostaleria, ja m’agradava molt el futbol; però ara aquí, ho visc d’una altra manera i m’alegro moltíssim quan el Pardinyes guanya.

– Tardes de berenar mentre la canalla entrena, caps de setmana maratonians plens de partits, sopars de divendres, sopars de Nadal i altres festes, menjador de les Estades d’estiu… cada moment és diferent? Què és el que més t’agrada de la teva feina i d’aquestes diferents versions del bar?
+ Lo que més m’agrada són les Estades d’estiu perquè quan veus la canalla, petitets i més grans, veure com juguen allà i després quan entren al menjador amb tota la il·lusió que tenen per dinar… això no està pagat amb tot l’or del món! Després també m’encanten tots els dinars dels equips de futbol perquè veus tota l’harmonia que hi ha a tot el club!

– Ets encantadora com cap altra i una dona amb caràcter quan toca. Quines coses del teu dia a dia al bar t’enamoren i quines et treuen de polleguera?
+ La cosa que més m’enamora és quan els nens i nenes del Pardinyes venen a entrenar, obren la porta del bar i em diuen “bona tarda, Magda” i alguns em donen un petó i una abraçada. I lo que em treu més de polleguera és que la gent que em coneix de molts anys no sapiguin dir ni bona tarda perquè jo crec que tenen que tindre una mica d’educació… per dir hola, no es perd gran cosa!

– Des del bar i amb tots aquests anys d’experiència, quines perspectives veus pel Pardinyes?
+ Jo li veig molt bones perspectives. És un club de barri i tots intentem fer lo millor pels jugadors i jugadores i que estigui la gent molt contenta. I ja sabem que nosaltres tenim un club molt modest però som allà i sempre estarem allà!

– Quan no estàs al bar, com inverteixes la resta d’hores?
+ Bueno, pues faig cosetes… faig manualitats, vaig a caminar, m’agrada molt ballar i, de fet, ara m’he aficionat al country!

– Quins són els teus hobbies?
+ Els meus hobbies són restaurar mobles i les manualitats.

– De quin equip ets?
+ Sóc del Barça i sempre ho seré!

– La teva película o sèrie preferida?
+ Totes les de investigacions de CSI i les pel.lícules romàntiques.

– Una cançó o un grup de música que ens puguis recomanar?
+ Sau, Sopa de Cabra i Il Divo.

– Una lectura?
+ Crims, de Carles Porta.

– Quin és el teu plat preferit?
+ Cargols i peix.

– Un lloc inoblidable que ens puguis recomanar per visitar? I un altre lloc al qual vulguis anar-hi?
+ Tota la Vall de Boi. I a Sant Sebastián també m’agradaria tornar-hi.

– Quines tres coses t’emportaries a una illa deserta?
+ Un llibre, bona companyia i menjar.

– Completa la frase: Si el Pardinyes no existís…
+ …el Pardinyes sempre existirà perquè ha sigut lo millor que m’ha passat i tinc molta gratitud per tota la seva gent!

– I per últim, quin panorama preveus quan s’acabi aquest confinament? Et fa por aquesta pandèmia?
+ Espero i desitjo de tot cor que aquest confinament s’acabi el més aviat possible perquè tant per mi com per molta gent que tenim que treballar cara al públic se’ns fan molt difícils els dies de no poder treballar per no tindre ingressos. És molt dur però, bueno, jo crec que tot ho superarem amb el temps.

– Clar que sí, Magda, tornarem… i tornarem més forts i fortes que mai… i obviament, tornarem al teu bar!